| Entrevista a Gabriel Navarro Soto |
| |
Gabriel Navarro Soto, odontòleg de professió, ha tornat fa poc d'un viatge mèdic-humanitari a Burkina Fasso, el tercer país més pobre del continent africà, organitzat per Emsimision. Aquest aficionat de l'Espanyol, que pertany a la Penya Pericos de Sant Cugat i a la Penya Espanyolista Cullereta, és la segona vegada que participa en una iniciativa d'aquest tipus. En aquesta ocasió, a més, ha pogut complir un dels seus somnis i va lliurar onze uniformes oficials i pilotes de l'Espanyol als més joves. Va ser un acte senzill, però carregat d'emotivitat atès que representa un gran gest per a totes aquestes persones.
“Tinc una consulta a Badalona i una companya podòloga em va comentar que col•laborava amb una organització que acostumava a anar a Burkina Fasso. És important que existeixi una bona estructura, perquè a l'Àfrica es perden coses i no disposes de massa temps quan vas. Com a metge, un sempre vol ajudar als altres; és una cosa innata. Encara que no deixa de ser una gota d'aigua en el desert, et sents útil perquè ajudes a solucionar vides”, afirma.
El 26 de març de 2010 un grup de 37 voluntaris va iniciar el viatge a Burkina Fasso. “La Setmana Santa és un bon moment per anar. A Burkina Fasso hi ha molts mosquits i, per això, molta malària. Encara que estàs treballant a 45 graus, és una bona zona perquè la calor i el vent allunyen els mosquits. Ara ha augmentat el debat sobre la seguretat, però la zona que nosaltres visitem no és conflictiva”, assevera.
“L'any passat era l'únic odontòleg. Aquest any, en canvi, hem viatjat sis equips dentals. Durant els dies que vam estar allà vam poder fer 500 extraccions, diverses cirurgies, tractaments, neteges de genives, matar nervis i intervencions”, assenyala. En arribar a Yagma, la localitat on van estar la major part del temps, els van cedir un dispensari “sense aigua i sense llum. Vam muntar els 7.000 watts gràcies als dos generadors que teníem per aconseguir la llum necessària per treballar. Ens va ajudar un lampista d'allà. Després, òbviament, vam haver d'esterilitzar tot pel risc de malalties”, assenyala.
Per fer-se una idea de la importància que tenen aquestes intervencions només fa falta posar un exemple. “Està clar que aquí no es mor ningú per un problema a la boca. Allà, en canvi, sí pot passar. Nosaltres ens vam veure obligats a realitzar un parell d'urgències per infeccions força greus. Hi ha gent que li pot arribar a sortir el pus per la cara. Hi ha imatges que són complicades de pair”, relata.
Assegura Navarro Soto que la intenció del grup mèdic era “fer més” encara que hi ha condicionants externs a tenir en compte. “Era molt important aprofitar les hores de sol de què disposàvem. També vam haver d'organitzar una mica a la gent. Hi ha persones que recorren més de 50 quilòmetres perquè els visitem. Abans de la nostra arribada, les persones que requereixen atenció s'apunten a una llista als centres o a les esglésies que, posteriorment, és examinada pel xaman del poble. Nosaltres també hem de parlar amb ell, perquè és la màxima autoritat de la vil•la i qui et proporciona un lloc per treballar”, remarca. “Per començar, vam demanar a una de les ajudants que ens confeccionés una llista de 50. Cal començar d'alguna manera”, afegeix.
Un aspecte molt important en aquesta segona visita és que també s'ha dut a terme un procés de formació. “Una sèrie d'estudiants es van apuntar a unes classes, que vam impartir el Dr. Rafael Gómez i jo. Abans del viatge, vaig preparar una sèrie de temes d'odontologia i els vaig traduir al francès. Fèiem classes pràctiques i teòriques. En acabar emetem un certificat conforme havien cursat els estudis. Tanmateix, les autoritats locals no els deixen exercir. És una llàstima”, proclama.
Samarretes blanc-i-blaves
Abans de partir cap a Burkina Fasso, Gabriel Navarro es va posar en contacte amb l'Espanyol per aconseguir uns equips oficials. “Un dia dinant amb la Margarita Mas, que és una bona amiga meva, em va dir que coneixia el Sergio Oliveró, conseller de l'Espanyol i un dels seus principals accionistes. Ens vam posar en contacte amb ell i es va encarregar d'ajudar-nos”, apunta. El Director de Desenvolupament de Negoci, Operacions i Màrqueting Social, Xavi Giménez, es va encarregar de facilitar-li les samarretes. “Va ser un moment molt bonic. El xaman va ser l'encarregat de realitzar el lliurament de les samarretes; estava molt interessat en que tot sortís bé. Aprofitant la llei d'igualtat es van repartir a tants nens com nenes. En fer la foto se'ns va colar un xaval amb la samarreta del Barça. Volíem fer una foto de tots els nens amb la seva samarreta de l'Espanyol i va ser difícil explicar-li la rivalitat esportiva que existeix. Va ser una de les anècdotes del viatge”, recorda.
Assegura Gabriel Navarro que l'Espanyol és conegut “per jugadors com N’Kono o Kameni. És més, una de les màximes personalitats que va participar a l'acte assegurava que era de l'Espanyol. Jo li vaig repetir diverses vegades: De l'Espanyol de Barcelona? I ell sempre em responia de manera afirmativa”, confirma.
El nostre protagonista assegura que repartir aquestes samarretes va ser molt gratificant. “Reconec que tenia una gran càrrega sentimental. El meu pare era de l'Espanyol des de petit i poder repartir aquestes samarretes entre aquells nens em va omplir de felicitat. Va ser la guinda a aquesta experiència. Les pilotes, en canvi, se les van quedar perquè tots els nens poguessin utilitzar-les a l'escola”, ressalta.
Aquest odontòleg, que ja té pensat tornar l'any vinent, defensa que aquesta és una experiència molt “gratificant. El millor és el treball que es fa. Ajudes als altres, però també a tu mateix. L'any vinent esperem que vagin més odontòlegs i poder seguir ajudant”, conclou. |
|
| galeria d'imatges |
| Necesita Flash Player para ver el contenido.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |