|
| |
"Els escacs com la música o l'amor, tenen el poder de fer feliç la gent", va dir fa cents d'anys el doctor Siegbert Tarrasch (1862-1934), que va ser un dels millors jugadors d'escacs de finals del segle XIX. Una cosa similar ha de pensar Llàtzer Bru Rollo, un jove jugador de l'Ampolla que amb 12 anys ja ha obtingut un munt d'èxits. Al marge del seu domini del joc, una de les particularitats de Llàtzer és que no dubta a enfundar-se alguna de les seves samarretes de l'Espanyol quan juga els torneigs. "Sempre que vaig a un torneig començo i acabo jugant amb una samarreta de futbol. Sempre m'emporto les meves samarretes de l'Espanyol", afirma. Número 1 del ránking espanyol sub12, aquest jove fenòmen dels escacs deixa empremta.
"Vaig començar a jugar als escacs, perquè tothom de la meva família en sap. Els meus pares i els meus germans han estat els meus mestres durant molts anys sense oblidar la gent del club de l'Ampolla, on també he après molt," explica. Malgrat la seva curta edat, Llàtzer porta més de mitja vida jugant als escacs. "Vaig començar als cinc i sempre m'ha agradat. Penso que és molt recomanable", apunta. Aquest tarragoní s'ha convertit en un 'crack' d'aquesta especialitat.
"Li dedico una mitjana de més de dues hores al dia. Moltes vegades jugo amb el meu pare encara que també tinc un professor que me’n ensenya. A més, consulto tots els llibres que siguin d'escacs i tinc un programa d'ordinador que m'ajuda a aprendre noves coses. És important tenir la ment oberta", explica. Llàtzer, campió de Catalunya sub12, assegura que en els escacs sempre es pot aprendre alguna cosa més. "Cal estar molt pendent sempre, perquè hi ha posicions, obertures... que desconeixes i pots incorporar", afirma. La seva dedicació pels escacs li reporta alguns avantatges en els estudis. "Em va bastant bé per fer els deures. M'ajuda bastant, perquè estic acostumat a pensar. No em queixo", subratlla.
Llàtzer assegura que dedica tantes hores als escacs perquè és "un hobby" per a ell i afegeix que li agrada molt. "Molts nens de la meva edat pensen que els escacs són un joc avorrit i prefereixen dedicar-se a altres esports com el futbol. Un dels problemes és que has d'estar assegut i no pots córrer com en altres activitats. Jo també jugo a futbol; no és incompatible. Els escacs no són avorrits; has d'utilitzar molt el cap i pensar cada moviment. A més, en el futbol, com en els escacs, cal pensar i existeixen diferents tàctiques i estratègies per superar el teu adversari. Aquest és un punt en comú entre els dos esports", remarca.
Per a Llàtzer hi ha un factor que converteix als escacs en un esport únic. "Aquí la diferència d'edat no és un obstacle. Ser adult o petit no sempre és un obstacle, perquè l'important és utilitzar la ment, pensar. És una cosa que converteix als escacs en especial", diu.
Un dels principals problemes en els escacs és mantenir sempre la concentració. "De vegades, quan estàs jugant, aixeques el cap i et fixes en altres partides del teu al voltant. Si et descentres, pots acabar perdent la partida. A mi m'ha passat alguna vegada", afirma. Llàtzer assegura que a Catalunya hi ha afició pels escacs encara que lamenta que a l'Ampolla no hi ha massa gent jove. "En el Club de l'Ampolla som tretze jugadors, però la meitat tenen més de 50 anys. Això és un problema", declara. Les distàncies també són un problema, perquè Llàtzer tampoc no pot anar sempre a tots els torneigs que es disputen en terres catalanes. On no fallarà aquest jove geni és al campionat d'Espanya, que es disputa a Linares el mes de juliol. Allà espera demostrar la seva classe i collir un nou èxit.
La seva altra gran afició
Llàtzer compagina la seva passió pels escacs amb l'Espanyol. "A casa meva tots som de l'Espanyol, així que no hi ha problemes ni polèmiques. Jo sóc un gran seguidor i em sento molt orgullós de portar les samarretes de l'Espanyol als torneigs", comenta. Ni els escacs són un esport majoritari, ni ser de l'Espanyol és fàcil. "És veritat que els meus amics culers em fan algunes bromes o intenten picar-me, però no ho aconsegueixen. Em sento molt orgullós de ser de l'Espanyol", assenyala.
Llátzer, que a casa seva col•lecciona fins set samarretes de l'Espanyol, explica que en l'últim campionat de Catalunya va utilitzar "totes les samarretes". "Vaig pujar al pòdium amb la samarreta també", explica. El nostre protagonista assegura que se sent tan identificat amb l'Espanyol perquè "els jugadors surten a donar-ho tot, a guanyar i a lluitar". "Aquest sentiment i força que tenen m'agrada molt", indica. Llàtzer veu tots els partits del seu equip - "quan són de pagament, vaig a un bar a veure'ls", indica- encara que lamenta no haver pogut estrenar Cornellà-El Prat. "Es tarda bastant a arribar a Barcelona i els meus pares, a més, tenen feina. Clar que m'agradaria anar a veure un partit al nostre nou estadi, però encara hauré d'esperar. Seguiré a l'equip com pugui", sentència.
Entre els seus jugadors favorits hi ha Raúl Tamudo i Luis García. "Tamudo ha fet molt per l'Espanyol. El que m’agrada de Luis García és un lluitador i que sempre assumeix la responsabilitat quan les coses van malament. M'agrada molt el seu caràcter", manifesta. Llàtzer confia que l'Espanyol faci una bona temporada i doni una alegria a la parròquia espanyolista. Ell, mentrestant, continuarà lluint amb orgull la blanc-i-blava a les seves partides.
|
|
| galeria d'imatges |
| Necesita Flash Player para ver el contenido.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |